La crisi de la pràctica del retrat fotogràfic al primer quart del segle XX s'ha d'entendre no com una qüestió de quantitat en la producció, sinó, precisament, de qualitat i del model mateix que regia aquesta producció. En aquest sentit, el nombre de retrats es va multiplicar gràcies a l'abaratiment del preu, entre altres coses, provocat pel creixement del nombre d'estudis i la forta competència que es va establir. El negoci del retrat fotogràfic es va generalitzar i, en conseqüència, es va vulgaritzar. Només així s'entén que la majoria dels estudis de la ciutat de Barcelona - Napoleon, Amadeo, Niépce, Banús, Busquets, Nyssen, Gausí, Areñas, Renom entre d'altres - s'anunciessin en comú el 1919, seguint pràctiques publicitàries pròximes a les actuals, per oferir, per exemple, retrats de primera comunió amb "Medallons de Fotoplastia". 

Núria F. Rius, Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, Memoria artium, p. 282.